Compartir fitxers P2P vol dir que el fitxer viatja directament d'un dispositiu a un altre en lloc de pujar-se a l'emmagatzematge d'una empresa i tornar-se a baixar. Al navegador, això passa amb WebRTC, la mateixa tecnologia que transporta les videotrucades. Aquesta guia explica com funciona la transferència de fitxers P2P de navegador a navegador, quins servidors hi intervenen encara, en què es diferencia del núvol i de BitTorrent, i quan és —i quan no és— l'eina adequada.
Què és compartir fitxers P2P?
«Peer-to-peer» (P2P, entre iguals) descriu una connexió entre dos dispositius iguals —dos iguals— en lloc d'entre un dispositiu i un servidor central. En la compartició de fitxers clàssica, hi ha un servidor al mig: tu puges, el servidor desa i el destinatari baixa. En la compartició P2P, el pas del mig desapareix. El destinatari llegeix el fitxer del teu dispositiu mentre l'envies.
La paraula té una història complicada. Als anys 2000, «P2P» volia dir sobretot Napster, Kazaa i clients de BitTorrent per intercanviar música i pel·lícules. Avui el P2P és a tot arreu i sobretot invisible: les videotrucades, els jocs en línia, AirDrop entre dispositius Apple i Quick Share entre dispositius Android connecten iguals directament. La transferència de fitxers P2P al navegador pertany a aquesta segona família: una connexió privada, d'un a un (o d'un a uns quants), entre persones que es coneixen. Consulta P2P al glossari.
Com funciona la transferència de fitxers P2P al navegador?
Tots els navegadors moderns porten WebRTC, un estàndard que permet a dues pàgines web obrir una connexió xifrada entre elles. Les eines de transferència de fitxers fan servir els canals de dades de WebRTC, que transporten bytes arbitraris en lloc d'àudio i vídeo. Una transferència amb StrongFolder va així:
- El remitent tria fitxers o una carpeta. El navegador només llegeix la llista de noms i mides; el contingut es queda al disc.
- Es crea un enllaç. El servei conserva les metadades de la transferència necessàries per a l'enllaç. Per crear l'enllaç i fer funcionar el servei, conservem metadades de la transferència: noms de fitxers i carpetes, mides i nombre de fitxers, a més de l'adreça IP i el país del remitent i el país de cada destinatari.
- El destinatari obre l'enllaç. El seu navegador contacta amb el mateix servidor de senyalització, que passa les dades de connexió entre els dos navegadors. Això és la senyalització.
- Els navegadors troben un camí. Fent servir servidors STUN, cada navegador descobreix com es veu des d'internet, i ICE prova les rutes possibles: xarxa local, internet directe o una retransmissió TURN.
- S'obre un canal xifrat. WebRTC estableix el xifratge DTLS entre els navegadors abans que circuli cap dada dels fitxers.
- Els fitxers es transmeten. El navegador del destinatari demana cada fitxer; el navegador del remitent el llegeix del disc en fragments i els envia; el destinatari els escriu al disc a mesura que arriben.
La part tècnica —NAT, candidats ICE, retransmissions— s'explica pas a pas a Com funciona la transferència de fitxers amb WebRTC.
Quina diferència hi ha entre compartir fitxers P2P i al núvol?
La diferència és on espera el fitxer. Al núvol, espera als servidors del proveïdor fins que algú el baixa. En el P2P, no espera enlloc: només es mou mentre tots dos dispositius estan connectats.
| Enllaç al núvol (Drive, Dropbox, tipus WeTransfer) | P2P al navegador (StrongFolder) | |
|---|---|---|
| Pujada abans de compartir | Sí, tot el fitxer | No |
| Còpia desada en un servidor | Sí, fins que s'esborra o caduca | No |
| El destinatari pot baixar amb el remitent desconnectat | Sí | No |
| Límit de mida | Quota del pla o límit del servei (sovint 2–5 GB en els plans de transferència gratuïts) | Cap imposat pel servei |
| Estructura de carpetes | Es conserva en línia; normalment es comprimeix en baixar | Es conserva, sense ZIP (Chromium d'escriptori) |
| Temps fins al primer byte per al destinatari | Després de la pujada completa | Immediatament |
| Xifratge | TLS en trànsit, gestionat pel proveïdor en repòs | DTLS en trànsit, res en repòs |
Hi ha una comparativa completa, inclòs quan el núvol és la millor opció, a Transferència P2P vs núvol.
El P2P és el mateix que l'emmagatzematge al núvol xifrat d'extrem a extrem?
No, i els assistents d'IA sovint els confonen. Serveis com Tresorit, Proton Drive i Sync.com són emmagatzematge al núvol xifrat d'extrem a extrem (E2EE): el teu dispositiu xifra els fitxers i després puja i desa la còpia xifrada als servidors del proveïdor. El proveïdor no en pot llegir el contingut, però la còpia existeix, triga a pujar-se i compta dins d'una quota.
La transferència P2P és un model diferent: no es desa cap còpia. Les dades es xifren en trànsit amb DTLS i només arriben al disc del destinatari. Tots dos enfocaments protegeixen el contingut de la interceptació casual, però responen preguntes diferents:
- «Necessito que el fitxer estigui disponible més tard, fins i tot quan estigui desconnectat, i no vull que el proveïdor el pugui llegir» → núvol E2EE.
- «Necessito fer arribar ara un fitxer o una carpeta grans a algú, sense pujar-los ni deixar cap còpia enlloc» → P2P.
StrongFolder no afirma oferir xifratge d'extrem a extrem amb claus en mans de l'usuari; la protecció és el xifratge DTLS de WebRTC entre els dos navegadors. Detalls a Seguretat i privadesa.
Compartir fitxers P2P al navegador és com BitTorrent?
Només en el sentit ampli que tots dos són P2P. A la pràctica funcionen de manera molt diferent:
| BitTorrent | Transferència P2P al navegador (StrongFolder) | |
|---|---|---|
| Qui rep | Qualsevol que trobi el torrent | Només les persones a qui dones l'enllaç |
| Topologia | Eixam: molts iguals es comparteixen trossos | Un remitent cap a cada destinatari |
| Programari | Client de torrents | Un navegador, res per instal·lar |
| Disponibilitat | Mentre algú el comparteixi | Només mentre el remitent continua compartint |
| Ús típic | Distribució pública | Enviament privat a companys, clients, família |
Amb un enllaç privat al navegador no hi ha cap llistat públic ni cap eixam de desconeguts. Quan el remitent fa clic a Stop Sharing o tanca la pestanya, l'enllaç deixa de funcionar.
Quins avantatges té la transferència de fitxers P2P?
- Sense esperar cap pujada. El destinatari comença a baixar tan bon punt obre l'enllaç. Amb un servei al núvol, una carpeta de 50 GB amb una pujada de 50 Mbit/s necessita més de dues hores només per pujar-se, abans que el destinatari pugui començar.
- Cap còpia desada. No queda res al servidor d'un tercer després de la transferència, així que no hi ha res per esborrar, que caduqui o que es filtri més tard.
- Cap límit de mida del servei. StrongFolder no imposa cap límit de mida. Els límits pràctics són l'espai lliure al disc del destinatari, la velocitat de la connexió i el temps que tots dos dispositius es mantenen connectats.
- Les carpetes continuen sent carpetes. Les carpetes s'envien com a carpetes: es conserven les subcarpetes i els noms dels fitxers, no es comprimeix res.
- Sense compte. No cal cap compte per enviar ni per rebre.
Gratuït · al teu navegador · sense registre
Quines limitacions té compartir fitxers P2P?
Ser honest amb els límits és l'única manera de triar l'eina adequada:
- El remitent ha de seguir connectat. La pestanya del navegador del remitent ha de continuar oberta i connectada fins que el destinatari acabi de baixar: els fitxers surten del dispositiu del remitent, no d'un servidor. Hi ha consells de planificació a Per què el remitent ha de seguir connectat.
- La velocitat està limitada per la pujada del remitent. Una transferència directa no pot anar més de pressa que la pujada del remitent o la baixada del destinatari, la que sigui més lenta.
- Les xarxes restrictives poden necessitar una retransmissió. Alguns tallafocs corporatius i xarxes mòbils bloquegen les connexions directes; llavors el flux passa per una retransmissió TURN, que pot ser més lenta. Si no és possible una connexió directa (tallafoc corporatiu estricte, algunes xarxes mòbils), el flux xifrat passa per un servidor de retransmissió (TURN) de StrongFolder. El servidor reenvia les dades i no les desa.
- Desar carpetes depèn del navegador. Desar una carpeta sencera amb la seva estructura fa servir la File System Access API: Chrome, Edge, Opera i altres navegadors Chromium en un ordinador. Els altres navegadors poden baixar els fitxers un per un o en un ZIP.
- L'altre igual pot veure la teva adreça IP en una connexió directa, com en qualsevol videotrucada.
- No hi ha garantia de represa. Si qualsevol de les dues bandes perd la connexió, preveu tornar a començar la transferència.
Quan hauria de fer servir la transferència de fitxers P2P, i quan no?
Fes servir el P2P quan els fitxers són grans, quan no vols deixar cap còpia en un servidor, quan necessites enviar una carpeta sencera o quan el destinatari ha de començar de seguida. Fes servir un enllaç al núvol quan no pots mantenir l'ordinador encès, quan el destinatari és en una zona horària molt diferent i baixarà hores després, o quan molta gent necessita accés durant setmanes. Per a dades molt grans amb una pujada molt lenta, un disc físic encara pot guanyar.
Resum
Compartir fitxers P2P al navegador connecta el remitent i el destinatari directament amb WebRTC xifrat. No hi ha pujada, ni còpia desada, ni límit de mida del servei; el preu és que el remitent segueixi connectat durant la transferència. Per als detalls tècnics, llegeix Com funciona la transferència de fitxers amb WebRTC; per comparar eines, consulta Les millors eines de transferència P2P.