Tots els productes fan una concessió en algun lloc. La nostra està escrita a cada pàgina pràctica d'aquest centre d'ajuda, i prefereixo dir-la ben alt que amagar-la a la lletra petita. La contrapartida de la transferència de fitxers P2P és aquesta: quan envies fitxers amb StrongFolder, la pestanya del navegador ha de continuar oberta fins que el destinatari acabi de baixar. Aquesta entrada explica per què ho vam acceptar, quan no et convé i com fer-ho indolor quan sí que et convé.
Què et demana exactament el P2P?
Una cosa: seguir connectat. StrongFolder envia els fitxers directament del teu navegador al del destinatari mitjançant WebRTC. No es puja res per avançat. Els fitxers mai no es pugen ni es desen en cap servidor de StrongFolder.
Això vol dir que el teu dispositiu és l'única font. Si tanques la pestanya, poses el portàtil en repòs o perds el Wi-Fi, la font desapareix i la transferència s'atura. L'enllaç funciona mentre el remitent continua compartint. Quan el remitent prem Stop Sharing o tanca la pestanya, els fitxers deixen d'estar disponibles.
El mateix passa a l'altra banda: si l'ordinador del destinatari entra en repòs, deixa de rebre. Una transferència directa és una cita breu entre dos dispositius, i tots dos s'hi han de presentar.
Per què la vam triar igualment?
Perquè l'alternativa —guardar una còpia als nostres servidors— és exactament el que crea els problemes que vaig voler resoldre amb StrongFolder.
- Sense esperar pujades. Amb un servei que desa una còpia, el destinatari no pot començar fins que la teva pujada ha acabat. Puja 50 GB a 50 Mbit/s i són 50 × 8.000 ÷ 50 = 8.000 segons —unes 2,2 hores— abans que l'enllaç estigui a punt, i després encara hi ha la baixada del destinatari. Amb una transferència directa, la baixada comença en el moment en què el destinatari obre l'enllaç.
- Cap còpia desada. No hi ha cap fitxer en un servidor que es pugui filtrar més endavant ni cap període de conservació que calgui llegir. Per ser precisos sobre el que sí que guardem: Per crear l'enllaç i fer funcionar el servei, conservem metadades de la transferència: noms de fitxers i carpetes, mides i nombre de fitxers, a més de l'adreça IP i el país del remitent i el país de cada destinatari.
- Cap límit de mida per part nostra. L'emmagatzematge costa diners, per això els serveis basats en emmagatzematge limiten la mida dels fitxers o cobren pels més grans. Nosaltres no desem res, així que no posem cap límit. StrongFolder no imposa cap límit de mida. Els límits pràctics són l'espai lliure al disc del destinatari, la velocitat de la connexió i el temps que tots dos dispositius es mantenen connectats.
- Les carpetes continuen sent carpetes. Les carpetes s'envien com a carpetes: es conserven les subcarpetes i els noms dels fitxers, no es comprimeix res.
També hi ha un punt que sovint es passa per alt: un enllaç al núvol també et demana estar connectat, durant la pujada. La diferència real és de quin horari depens. Amb una pujada al núvol estàs connectat durant la pujada i després pots marxar; amb el P2P estàs connectat mentre el destinatari baixa. Si el destinatari obre l'enllaç de seguida, el temps que passes connectat és més o menys el mateix, però les dades viatgen una vegada en lloc de dues.
Quan és millor eina un enllaç al núvol?
Vull que aquest centre d'ajuda sigui útil, no només persuasiu, així que aquí tens on jo mateix no faria servir StrongFolder:
| Situació | Millor eina | Per què |
|---|---|---|
| Marxes d'aquí a deu minuts i els fitxers fan uns quants gigabytes | Un servei de transferència que desa una còpia | Puges una vegada, tanques el portàtil i el destinatari baixa més tard |
| El destinatari és en una altra zona horària i baixarà demà | Un enllaç a un disc al núvol | La còpia l'espera al servidor |
| Molta gent necessita els fitxers durant setmanes, amb previsualitzacions i comentaris | Un disc al núvol o una plataforma de projectes | Accés compartit i navegació, no un lliurament puntual |
| Enviaments llargs des d'un mòbil | Un ordinador, o una aplicació al núvol | Els navegadors mòbils posen en pausa les pàgines en segon pla |
| Terabytes per una pujada lenta, amb el destinatari a la mateixa ciutat | Un disc extern | 2 TB a 20 Mbit/s són 800.000 segons: més de nou dies |
Si alguna d'aquestes files descriu la teva situació, una còpia desada és la concessió adequada i l'hauries d'acceptar. La comparativa completa és a Transferència P2P vs núvol, i Alternatives a WeTransfer posa els serveis colze a colze.
Com faig que seguir connectat no sigui una molèstia?
Per a la resta de casos —el destinatari ja està a punt, els fitxers són grans, prefereixes no pujar-los enlloc—, seguir connectat és sobretot una qüestió de preparació:
- Fes els números primer. Mida en GB × 8.000 ÷ la teva velocitat de pujada en Mbit/s = segons. 20 GB a 100 Mbit/s són uns 27 minuts; 120 GB a 50 Mbit/s, unes 5,3 hores. Les transferències reals van una mica més lentes per la sobrecàrrega, així que deixa-hi marge. En moltes connexions domèstiques la pujada és molt més baixa que la baixada: comprova-la amb qualsevol test de velocitat.
- Endolla't. Els modes d'estalvi de bateria són més agressius amb el repòs.
- Desactiva el repòs, no la pantalla. Una pantalla apagada no és cap problema; el repòs
atura la transferència. A Windows, configura el repòs amb l'ordinador endollat a Mai durant
la sessió (o fes servir PowerToys Awake, que és gratuït). En un Mac, executa
caffeinate -ial Terminal fins que acabi la transferència. - Mantén la pestanya activa. A Chrome, obre Configuració → Rendiment → Mantén sempre
actius aquests llocs i afegeix-hi
strongfolder.com, perquè l'estalvi de memòria no desactivi mai la pestanya. - Fes servir un cable. El Wi-Fi va bé uns quants minuts; durant diverses hores, una connexió Ethernet és simplement més estable.
- Posa en pausa les pujades que competeixen. Les còpies de seguretat al núvol, la sincronització de fotos i les videotrucades comparteixen la mateixa amplada de banda de pujada.
- Acorda una franja horària amb el destinatari i divideix els enviaments molt grans en unes quantes carpetes. Si alguna cosa falla, només has de repetir un lot.
La configuració pas a pas per a Windows, macOS i els navegadors és a Per què el remitent ha de seguir connectat.
Gratuït · al teu navegador · sense registre
Val la pena aquesta contrapartida?
Per a les transferències per a les quals es va crear StrongFolder —un vídeo acabat per a un client, una carpeta de projecte per a un company, un arxiu de fotos per a una família que l'espera—, crec que clarament sí. Mantenir una pestanya oberta una hora és un preu petit a canvi de no esperar cap pujada, no deixar cap còpia al servidor d'un altre i no tenir límit de mida.
Per als casos de la taula d'abans, no ho és, i prefereixo que facis servir l'eina adequada que no pas l'equivocada amb el nostre nom. Si et trobes en una situació en què la contrapartida fa mal i cap dels consells no ajuda, escriu-me a info@strongfolder.com: és exactament el tipus de comentari que decideix què construirem després.