Clic dret, «Comprimeix», esperar, adjuntar, enviar. Després el destinatari baixa, clic dret, «Extreu», torna a esperar. La majoria ho fem sense pensar-hi: és com s'han enviat les carpetes durant dècades. Crec que és hora de deixar de comprimir carpetes només per compartir-les. El format ZIP és del 1989, quan el problema era fer cabre documents en disquets i mòdems lents. Les nostres carpetes d'avui són projectes de vídeo, sessions de fotos i repositoris de codi, i el vell hàbit costa més del que estalvia.
Per què comprimim les carpetes?
Perquè la majoria de canals per compartir transporten fitxers individuals. Un adjunt de correu és un fitxer. Una pujada a un xat és un fitxer. Un enllaç de baixada clàssic apunta a un fitxer. Una carpeta és un arbre de fitxers, així que s'ha d'empaquetar en un de sol perquè passi per aquests conductes.
La compressió era el segon motiu, i el 1989 importava: el text i els fulls de càlcul es redueixen molt. Però aquest motiu ha desaparegut discretament per a la majoria de carpetes que la gent envia avui.
Què et costa realment comprimir en ZIP?
Agafem un exemple real: una carpeta de 40 GB d'una sessió de casament, amb fotos RAW, uns quants clips MP4 i alguns JPEG editats.
- Espai al disc, dues vegades. Necessites uns 40 GB lliures per a l'arxiu al costat de l'original. El destinatari necessita 40 GB per al ZIP i 40 GB més per descomprimir-lo: 80 GB per a una carpeta de 40 GB, almenys fins que esborri l'arxiu.
- Temps, tres vegades. Esperes mentre s'empaqueta, després mentre es transfereix, i després el destinatari espera mentre es descomprimeix. En un portàtil, empaquetar i desempaquetar desenes de gigabytes pot trigar tant com la transferència mateixa.
- Gairebé cap compressió. JPEG, MP4, MOV i la majoria de formats RAW ja estan comprimits. Fer-ne un ZIP amb prou feines en canvia la mida. Pagues el temps i l'espai al disc i no recuperes gairebé res.
- No es pot fer servir res fins al final. Amb un sol arxiu gran, el destinatari no pot obrir la primera foto fins que no ha arribat l'últim byte i s'ha extret tot.
Què es trenca dins d'un ZIP?
El cost és una cosa. Però també hi ha coses que fallen, i normalment en el pitjor moment.
Camins llargs. Per defecte, Windows limita la longitud total del camí d'un fitxer a 260 caràcters. Una carpeta de projecte creada en un Mac amb subcarpetes profundes i noms descriptius es pot extreure a Windows amb errors o amb fitxers que falten.
Arxius enormes. El format ZIP original s'atura en 4 GB per fitxer i 65.535 entrades. L'extensió ZIP64 elimina aquests límits, però no totes les eines de totes les màquines la gestionen igual. Alguns discos al núvol divideixen la baixada d'una carpeta gran en diversos fitxers ZIP, que després el destinatari ha de tornar a ajuntar.
Noms de fitxer. Els arxius creats amb una eina i oberts amb una altra poden desfigurar els noms de fitxer no llatins —ciríl·lic, grec, xinès, lletres accentuades—. L'estructura arriba, però els noms no.
Brossa. Els arxius creats amb el Finder de macOS inclouen carpetes __MACOSX i fitxers
.DS_Store que confonen els usuaris de Windows i acaben al projecte del destinatari.
Un error i a començar de nou. Si una baixada de 40 GB falla al 95 %, l'arxiu no serveix. Si un sol byte es fa malbé, l'extracció es pot aturar a mitges.
Res d'això és exòtic. Si mai has enviat una carpeta de més d'uns quants gigabytes, probablement t'has trobat almenys un d'aquests problemes.
Com envia StrongFolder una carpeta com a carpeta?
Vam crear StrongFolder sobre una idea senzilla: si els fitxers van directament del teu navegador al del destinatari, no hi ha cap motiu per empaquetar-los primer en un de sol.
Quan tries una carpeta, el navegador en llegeix l'arbre: cada subcarpeta i cada nom de fitxer. No es puja res. Envies l'enllaç; el destinatari l'obre i tria on desar-ho. Llavors els fitxers viatgen directament entre els dos navegadors per una connexió WebRTC xifrada, cadascun amb el seu camí relatiu, i el mateix arbre de carpetes apareix al disc del destinatari.
Què canvia això a la pràctica:
- Sense empaquetar ni desempaquetar. La transferència comença en el moment en què el destinatari obre l'enllaç.
- Sense espai extra al disc. El destinatari necessita espai per a la carpeta, no per a la carpeta més un arxiu.
- Els fitxers arriben un per un. Les primeres fotos ja són al disc del destinatari mentre la resta encara és en camí.
- Els camins es tracten amb honestedat. Si un camí és massa llarg per a Windows, n'escurcem el nom i afegim un fitxer de text amb la llista de tots els fitxers reanomenats. No desapareix res sense avisar.
- Cap límit de mida per part nostra. StrongFolder no imposa cap límit de mida. Els límits pràctics són l'espai lliure al disc del destinatari, la velocitat de la connexió i el temps que tots dos dispositius es mantenen connectats.
Sempre menciono dues condicions. Per desar una carpeta sencera amb la seva estructura, el destinatari necessita Chrome, Edge, Opera o un altre navegador Chromium en un ordinador; els altres navegadors baixen els fitxers un per un o en un ZIP. I la teva pestanya ha de continuar oberta fins que el destinatari acabi, perquè els fitxers surten del teu dispositiu, no d'un servidor. Aquesta és la contrapartida de no pujar res. Per què el remitent ha de seguir connectat ho explica amb detall.
Gratuït · al teu navegador · sense registre
Quan continua sent el ZIP l'eina adequada?
No estic en contra del ZIP. És un format excel·lent, però no com a pas per defecte abans de cada enviament. Encara faig ZIP quan:
- Arxivo. Un sol fitxer és més fàcil de desar, verificar amb una suma de control i conservar durant anys.
- Necessito una contrasenya. Els enllaços de StrongFolder no tenen contrasenya. Per a fitxers delicats, un arxiu xifrat (per exemple, 7-Zip amb AES-256) i una contrasenya enviada per un altre canal afegeixen una capa que funciona amb qualsevol mètode de transferència.
- La carpeta té desenes de milers de fitxers minúsculs. Una carpeta
node_moduleso una memòria cau d'imatges petites es transfereix més de pressa com un sol fitxer, perquè cada fitxer té la seva pròpia sobrecàrrega. - El destinatari és en un mòbil. Els mòbils no poden desar un arbre de carpetes des d'un navegador, així que els fitxers arriben un per un o en un ZIP de totes maneres.
Per a tota la resta —la sessió, el muntatge, el projecte CAD, el mod del joc, l'arxiu escanejat—, envia la carpeta tal com és.
Com deixes de comprimir carpetes per sempre?
Si vols la versió pas a pas, amb el correu, els discos al núvol i els serveis de transferència comparats colze a colze, llegeix Com enviar una carpeta sense comprimir-la. Per a carpetes molt grans, Com enviar fitxers grans tracta la velocitat i la preparació, i Límits i requisits detalla cada navegador.
I si mai una carpeta t'arriba malmesa —noms incorrectes, subcarpetes que falten, el que sigui—, escriu-me a info@strongfolder.com. Les carpetes són la raó de ser de StrongFolder, i ho vull saber.